Millora o perjudici? La supressió del Ministeri d'Igualtat suscita diverses opinions entre els ciutadans

El passat 20 d'octubre el President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va realitzar canvis en les carteres ministerials. Entre aquests, va eliminar dos Ministeris: el d'Habitatge i el d'Igualtat, els quals van passar a ser integrats dins d'altres. En el cas del d'Igualtat, va quedar integrat dins del de Sanitat, que va passar a anomenar-se Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, i a ser representat per la socialista Leire Pajín. La supressió d'aquest Ministeri, que el Govern justifica amb motius econòmics, ha suscitat diverses opinions a tot l'Estat i, en particular, dins dels moviments feministes. Aquestes en són algunes de les reaccions.

En època de creixement, tot es benvingut i ben vist. La població embogeix pensant que el poder adquisitiu que té li durarà tota la vida i no reflexiona sobre la inusualitat de la onada positiva que recorre les butxaques de la gent. El mateix passa amb els Governs: dominants per l'optimisme que a tothom li transmet el fet de tindre la cartera plena, els Governs malbaraten recursos com també ho fan les persones. També prometen propostes difícils de portar a terme que es convertiran en eixos de la seua bandera i els identificaran. Quan el cicle capitalista continue el seu camí i el benefici econòmic comence a desaparèixer, els Governs s'hauran de tragar les seues paraules i deixar de banda els arguments que han portat per capçalera durant els anys anteriors. Incitaran així a que la gent proteste i es queixe i contribuiran al malestar general. Això, però, tot i que no ho vulguem, també forma part de la feina dels Governs.

Bibiana Aido i Trinidad Jiménez donen les seues carteres  a Leire Pajín

Quelcom paregut a ocorregut amb el Ministeri d'Igualtat. Creat l'any 2008 per a impulsar les polítiques socials recollides a la Llei per a la Igualtat i la Llei Integral contra la Violència sobre la Dona, ha actuat durant dos anys com a referent en les polítiques de gènere i com a model i altaveu de les associacions feministes d'Espanya. Ara, a causa de la crisi econòmica, Zapatero ha remodelat l'estructura ministerial i aquesta cartera s'ha vist afectada, de manera que s'ha eliminat i ha quedat integrada dins del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, i ha provocat així el descontent de la majoria d'agrupacions feministes d'Espanya. En canvi, també hi ha qui està d'acord amb aquesta eliminació.

D'una banda, el Govern justifica aquest canvi dient que la igualtat ha d'anar unida a les polítiques socials, i quina millor manera de fer-ho que agrupant-los a un mateix ministeri. Assegura, a més, que la modificació no contribuirà al greuge de les dones i que la decisió no té res a veure amb la discriminació d'aquestes. Els canvis ministerials, afirma Judith Astelarra a El País, normalment deriven del model d'Estat i de les polítiques públiques que es porten a terme. La integració de Igualtat dins de Sanitat no vol dir que les polítiques de igualtat que durant els darrers 30 anys s'han portat a terme a Espanya hagen de desaparéixer. S'ha de tindre en compte que el context polític, econòmic i social determina en gran manera l'estructura dels governs, i el context actual és bastant complicat.

A favor de la mesura, hi ha qui opina que és interessant posar la igualtat de gènere dins del conjunt de desigualtats que existeixen i revisar la seua inserció a l'Estat. En la situació actual, els problemes de gènere no són quelcom aïllat, sinó que hi ha moltes altres desigualtats que també afecten a les dones. Les lleis econòmiques en són un gran exemple, ja que, per exemple, en matèria d'ocupació les dones es veuen molt discriminades. Això s'ha de posar necessàriament en relació amb les polítiques socials, i per tant la unió d'ambdós ministeris és positiva en eixe sentit. Així, els que defenen la decisió del Govern diuen que és clar que és necessari que no desapareguen les polítiques d'igualtat destinades a les dones, però també afirmen que ens hem d'adaptar als nous temps, i les experiències en aquest àmbit podrien contribuir a millorar desigualtats d'àmbit general. Creuen que cal, per tant, tindre una visió global i coordinada de les polítiques socials. 

D'altra banda, les organitzacions feministes asseguren que el canvi de Ministeri suposarà un endarreriment en matèria de igualtat de gènere. L'espai associatiu Ca La Dona, per exemple, assegura que aquesta decisió es deu al tarannà neoliberal que està prenent darrerament el Govern de Zapatero, fet que ja es va demostrar en la reforma laboral, que considera que és "un insult per a les dones". Les feministes creuen que la integració d'Igualtat dins de Sanitat no permet la transversalitat necessària a les polítiques d'igualtat, a banda de que bloqueja la possibilitat de desenvolupar plenament la Llei d'Igualtat que es va aprovar l'any 2007 i amb la qual el Govern espanyol es presentava com un paradigma de govern "feminista" a nivell internacional. Quant a les justificacions econòmiques que es donen, aquestes organitzacions asseguren que és indignant utilitzar aquests arguments, ja que aquest Ministeri només rebia un 0,03% dels pressupostos. Les dones són les que sostenen el sistema, diuen, i posar els seus drets a la cua de les prioritats pot suposar fer tremolar els pilars d'aquest. 

Entre uns i altres, el que sí que és cert és que una vegada ja s'havia creat, eliminar-lo ha resultat decepcionant per a les persones que s'han deixat la pell construint-lo quasi sense recursos o col·laborant des de fora. Ara només cal esperar a veure com funcionen les noves polítiques de gènere i a confirmar quin d'aquests dos sectors exposats anteriorment té la raó. Serà veritat que treballar junt amb Polítiques Socials serà beneficiós per al conjunt de la societat o, en canvi, minvaran els recursos i s'endarrerirà el procés d'igualtat encetat ja fa dècades?