De color lila. Dones que escriuen narrativa

El passat dijous 10 de març el Centre Octubre de Cultura Contemporània va acollir De color Lila. Dones que escriuen narrativa, un acte de l'Espai Illes Balears amb el qual es commemorava el Dia Internacional de les Dones, que se celebra el 8 de març. Es tractà d'una xarrada-col·loqui en què participaren tres escriptores ben conegudes dins l'àmbit lingüístic català: l'alcoiana Isabel-Clara Simó, la mallorquina Antònia Vicens i la menorquina Esperança Camps. Les literates han tractat seues obres la perspectiva femenina i la condició de la dona des de diverses punts de vista. Presentades per Carme Gregori, coincidiren en què les dones no estan determinades a escriure d'una manera concreta i que no hi ha una literatura específica ni fet per dones ni destinada a dones.

Isabel-Clara Simó és d'Alcoi, però ja fa més de quaranta anys que se'n va anar a Barcelona. L'escriptora, qui assegura que li agrada molt tornar al seu País, va parlar sobre la mirada femenina a la literatura. Es preguntava “què fem les dones a la literatura?”, i sense trobar-hi resposta en concloïa que no hi ha una literatura de dones i que cal acabar amb eixos tòpics. Segons Simó, les dones no escriuen per a públics distints que els homes i no hi ha un registre femení específic. Però l'autora, amb el seu característic humor i farcint d'anècdotes la seua conferència, també va recordar que hi ha aspectes de les dones que cal tractar als llibres per tal de traure'ls a la llum i eliminar les desigualtats encara existents.

Dos anys abans que Isabel, Antònia Vicens venia al món al municipi mallorquí més meridional de l'illa, Santanyí. Per tal d'explicar la seua experiència com a escriptora i deixar veure les dificultats que tingueren les dones de la seua època per poder dedicar-se a escriure, Vicens va llegir un text que feia palesa la claredat i perfecció amb què escriu les seues obres. L'autora va haver de deixar el seu poble per a escriure, ofici que ella entenia com la seua “gelosa llibertat”. “Literatura i cinema ho veien perillós per a una al·lota” en aquell moment, i “ningú no ens donava a conèixer les obres plurals que existien, sinó només les religioses o les que interessaven”, assegurà. Llegir, fóra el que fóra, li va obrir a Antònia moltes portes. Com Simó, tampoc no creu que que hi haja literatura per a dones.

Esperança Camps, menorquina que fa molts anys que viu a València, és d'una generació més jove que les dues anteriors. És per això que va assegurar sentir-se un poc fóra de lloc en aquell col·loqui, ja que compartia taula amb dues dones que han sigut mestres per a ella. Esperança començà a escriure no fa massa, per tant no s'ha trobat amb els problemes que podien tindre les dones en dècades anteriors a l'hora d'escriure. L'escriptora va ironitzar sobre el fet que no sabia realment què feia allí parlant de literatura de dones quan realment no existeix:“Per què no feu taules rodones sobre la literatura masculina?”. Així, va concloure que segurament no és el fet de ser una dona el problema principal que s'ha trobat, sinó escriure en llengua catalana. Isabel-Clara Simó va reafirmar aquesta idea.

Les noves generacions de dones han retrocedit

Finalment es va obrir un debat entre el públic, majoritàriament femení, i les autores. En aquest planer col·loqui hi participaren moltes dones de diferents edats i condicions que contaren les seues experiències. Una de les idees principals en què es va centrar, proposada per Simó, fou que les noves generacions sembla que han retrocedit. “Les xiquetes d'ara són pijes i els agrada el rosa”, digué l'alcoiana. “El pitjor de tot és que encara hi ha moltes dones masclistes, i són elles les que eduquen els fills”, assegurà Antònia. Davant aquesta situació, les autores van animar les joves a continuar sent tant o més reivindicatives com ho foren elles, ja que creuen que en eixe sentit hi ha hagut una involució. Sense més, les tres literates, que en paraules de la presentadora Carme Gregori són “la combinació entre la dona compromesa i l'escriptora lliure”, agraïren a l'Octubre que els donara la possibilitat d'expressar-se davant del públic valencià.

Conferència "Igualtat, relacions de poder i violència de gènere"

“IGUALTAT, RELACIONS DE PODER I VIOLÈNCIA DE GÈNERE"
amb Elena Casado Aparicio

24 febrer, dijous, a les 17.30h

Aula 506. Aulari Nord

Campus dels Tarongers

La violència dels homes contra dones que són o han estat la seua parella s'ha convertit en un problema alarmant en els últims anys.

El volum Violència en la parella: gènere i vincle, de Fernando García Selgas i Elena Casado Aparicio, Editorial Talasa, 2010, realitza una anàlisi de les condicions històriques, concepcions i vivències dels maltractaments que avui es donen en la parella i dels processos que condueixen a ells.

Elena Casado ha fet molt treball de camp sobre el tema de la violència de gènere i com es produeix, i en la conferència ens parlarà de tots aquests temes.

Aquesta activitat està organitzada pel Grup pels Bons Tractes, de Ca Revolta, i compta amb el suport del Vicedeganat de Cultura i Participació de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.

Esteu tots convidats a vindre, nosaltres hi estarem!

25 de noviembre - Día Internacional de lucha contra la violencia hacia la mujer.

Cada una era bandera...

Después de apresarlas, las condujimos al sitio cerca del abismo, donde ordené a Rojas Lora que cogiera palos y se llevara a una de las muchachas. Cumplió la orden en el acto y se llevó a una de ellas, la de las trenzas largas (María Teresa). Alfonso Cruz Valerio eligió a la más alta (Minerva), yo elegí a la más bajita y gordita (Patria), y Malleta, al chófer, Rufino de la Cruz. Ordené a cada uno que se internara en un cañaveral a orillas de la carretera, separadas todas para que las víctimas no presenciaran la ejecución de cada una de ellas.

1960, Ciraco de la Rosa

Patria, Minerva y María Teresa fueron tres hermanas que lucharon por la libertad política y los Derechos Humanos. Eran de la República Dominicana y vivieron durante la dictadura de Rafael Trujillo. Tenían 36, 35 y 25 años cuando éste ordenó su asesinato; no luchaban por los mismos principios que el dictador -si es que éste los tuviera.

Patria, Minerva y María Teresa

El día de su asesinato se dirigían a casa después de ir a visitar a sus respectivos maridos a la cárcel de Puerto Plata, pues éstos ya habían sido arrestados por Trujillo. Corría el rumor de que un “accidente” les ocurriría durante el viaje, pero decidieron emprenderlo igualmente. Trujillo, quien las había conocido personalmente, ya sabía de sus reuniones clandestinas en contra del sistema; una fiesta en la que coincidieron con el dictador había vuelto peligrosamente visible la tendencia política de las hermanas y provocó que él investigara a fondo todos los movimientos de la familia.


El 25 de noviembre de 1960 fueron asesinadas las tres hermanas y Rufino de la Cruz, el conductor que las acompañaba.

El Día Internacional contra la violencia de género se declaró en Bogotá (Colombia) en 1981 y se escogió el 25 de noviembre en conmemoración de las tres hermanas. La ONU  reconoció oficialmente la fecha en 1999 y la instituyó como el Día Mundial por la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres y las Niñas.

El pasado jueves Valencia se manifestaba por la misma causa. Jóvenes y adultos, grupos de estudiantes, trabajadores o madres y padres de familia se reunían en Parterre a las siete de la tarde e iniciaban una marcha hasta  la plaza del Ayuntamiento acompañados de pancartas, megáfonos y tambores.

En las pancartas se podía leer “Dones amb tots els drets”, “El silencio de los hombres nos hace cómplices; hombres contra la violencia de género” o “Dóna la cara pels bons tractes”. Un grupo, a su vez, decidió manifestar su desacuerdo con el Ministerio de Igualdad y realizó la marcha sujetando simbólicamente un ataúd para éste.

Fotos manifestación: Fuente propia

Isabel Cercenado y Lluïsa Cifre, que participan en el programa estatal pels bons tractaments y que forman parte de la asociación cultural ca revolta, nos explicaron en la manifestación cómo trabajan por la causa y cómo intenta cubrir su grupo la prevención de la violencia. La visita de éste está prevista para la segunda semana de diciembre en el campus de Tarongers, donde analizarán y explicaran cuál es la situación de la mujer en la actualidad.

Vídeo: Fuente Propia

Son muchas las asociaciones que combaten la violencia de género y trabajan por la igualdad entre hombres y mujeres.  Grupos autónomos, asociaciones culturales,  instituciones estatales o autonómicas, observatorios de publicidad sexista... Se intentan cubrir todos los aspectos en materia de desigualdad y aun así, todos conocemos la teoría, pero dejamos la parte de la concienciación a la sociedad en manos de las instituciones, como si la cosa no fuera con nosotros.

En realidad, cuesta un poco pensar cómo hacer para colaborar con la erradicación de las desigualdades entre hombres y mujeres, pero al estar tan expandidas, pronto se puede encontrar un hueco de actuación. La desigualdad va desde los chistes machistas hasta el uniforme de trabajo de algunas mujeres, pasando por el reparto de las tareas del hogar y la discriminación de los hombres a los que les gusta el color rosa. Es fácil. Si el maltrato o la discriminación se sufre cada día, cada día deberíamos combatirla.

Aquello que les pasó a Patria, Minerva y María Teresa fue también discriminación, y también les pasó a Juana, Antonia, Cristina, María, Pedro, Clara, Julia, Patricia, Claudia o Olalla. Puede pasarle a otras muchas. No es necesario ser Trujillo para discriminar ni tener mucho tiempo para intentar evitarlo.


 

 

Cantan a las Mirabal

Estaba Minerva?             Estaba
Estaba Patria?                Estaba
Estaba María Teresa?    Estaba

Estaban las Mirabal
encendido en cada pecho
        el dolor / la cruz
chorro de sangre los ojos
lágrimas de tantos huesos
cenizas de tantos muertos bajaban
por sus tres caras.

Era sangre de los mártires
        callados por el terror
        y la muerte.

Las tres amaban la Patria
        el tambor / la libertad.
Las tres rodaron / cada una
        era bandera.
Una bandera muy grande
que aprisionaba sus cuerpos
con la carne destrozada.

Donde flotan las banderas
lloran por la libertad Minerva/Patria/María Teresa.
"Que bellas en el tope" están
las hijas de Doña Chea,
madre de las Mirabal.

Aída Cartagena Portalatín
(1918-1994)

Las hermanas Mirabal

L'associació de càncer de mama "Vivir como antes" fa una teatre i una conferència a la Facultat de Medicina

L’associació de dones amb càncer de mama “Vivir como antes” va fer el passat dijous 18 de novembre una conferència i un teatre a la Facultat de Medicina de la Universitat de València per tal d’explicar quina és la seua tasca i com funciona l’associació, així com de resumir en què consisteix la malaltia i remarcar la importància de l’entorn de les persones que la pateixen. El Bloc d'Estudiants Agermanats, associació d'estudiants que va organitzar l'acte, creu que és necessari que es parle d'aquests temes i que es donen a conéixer les particularitats de la malaltia en primera persona als alumnes de Medicina, així com a la resta de membres de la Universitat que estiguen interessats.

La psicòloga del grup, qui va fer la conferència, va explicar que el càncer de mama no és només una malaltia física, sinó que té un fort component social i personal, i que per tant és necessari que la dona que el pateix aconseguisca l’equilibri emocional, per tal de superar tots els entrebancs amb els quals es trobarà durant la malaltia. En eixe sentit, va afirmar que l’associació “Vivir como antes” és important perquè les persones malaltes necessiten d’altra gent que haja passat per la mateixa situació i les puga comprendre millor i compartir la seua experiència.

Hi ha diferents àmbits a través dels quals es pot ajudar a les dones que pateixen el càncer: Sanitat, els centres hospitalaris, l’atenció primària, els mitjans de comunicació, la família, etc. Però a banda d’això, les malaltes tenen la necessitat social de treballar en grup amb altres persones que comparteixen els mateixos problemes, i és en aquest sentit en què és important l’acció de les associacions, perquè són espais que donen lloc al desenvolupament de les experiències personals i les capacitats, a compartir necessitats i a desenvolupar la creativitat. 

Quan una dona descobreix que té càncer de mama i es sotmet a tractament, la seua vida s’altera. Ja no pot fer les mateixes tasques que realitzava abans amb total normalitat, i és per això que és important que aquells que l’envolten tracten de fer-la sentir còmoda i valorada perquè no es senta malament emocionalment. És important l’equilibri emocional, concepte en què va incidir diverses vegades la psicòloga de l’associació, perquè una dona que no es sent bé anímicament no respondrà de la mateixa manera al tractament tot i que li donen tots els medicaments necessaris. 

Segons apuntà la conferenciant, algunes de les manifestacions psicològiques en les malaltes de càncer de mama són: la por a la malaltia, al tractament i a les seues repercussions, la por a recaure, ansietat, angúnia, tristesa, ira, depressió i aïllament. A més, també afecta a la seua autoestima, augmenta les seues limitacions i sovint provoca problemes a la vida sexual o en parella. Per això és necessari que compten amb el recolzament i la comprensió de la família, i que puguen compartir els seus dubtes, les seues necessitats, les seues vivències.

Això últim és el que poden fer a l’associació “Vivir como antes”, que els brinda expressions socials en distints sentits: d’educació, informatives, culturals, esportives, recreatives, d’autogestió, d’intercanvi social i de voluntariat.  A més, a través d’activitats com el ball, el teatre o el ioga, les dones s’alliberen de les tensions que els provoca la malaltia. 

Per a finalitzar la conferència, la psicòloga va mostrar la lletra d’una cançó que sempre canten al grup i que l’han presa com el seu himne:

VIVIR COMO ANTES

A veces pienso

que la vida es caminar sobre cristales

pero siempre estás ahi para apoyarme,

qres la fuerza que me anima a caminar.

A veces siento

que hay días que es mejor no levantarse,

que es mejor seguir soñando a despertarse,

pero tú transformas esta realidad.

Son tantos corazones y un mismo latir

que me ayuda cada día a ser feliz.

Sembrada de ilusiones, de sueños por cumplir

marcados en mi pecho para así

sentirnos importantes

contando que decidí seguir siempre adelante

en esto de vivir,

vivir como antes.

A veces tengo

tantas ganas de vivir que me desborda

la ilusión de compartir junto a vosotras

esta lucha que tenemos que ganar.

Finalment, l’acte va acabar amb quatre representacions teatrals curtes interpretades per dones membres de l’associació. Les representacions simulaven situacions quotidianes amb què es troba la dona dia a dia amb un to humorístic i crític. 

Una de les actrius i membre de l’associació, Josefina López, va respondre algunes preguntes que li vam fer.

 

Vídeo: Font pròpia

Campanya de sensibilització i prevenció de la violència de gènere

La Universitat de València no vol quedar-se darrere en la lluita contra la violència de gènere. Aquesta vegada alça la veu mitjançant una sèrie d'actes promoguts per la Unitat d'Igualtat de la Universitat al voltant del 25 de novembre, dia internacional contra la violència a les dones.

Els actes que tindran lloc a la Universitat seran els següents:

- Dimarts, 23 de novembre 

Saló d'Actes de la Facultat de Ciències Socials a les 19 hores.
Taula rodona:  "Contra la Violència de Gènere: Llei i Experiències Personals"
Intervindran: Ruth Mestre i Mestre, Institut de Drets Humans UVEG, Teresa 
Segarra, psicòloga i psicoterapeuta; Elena Martinez, professora de Dret 
Administratiu i Processal. 
Presenta i modera: A. Olga Quiñones, directora de la Unitat d'Igualtat.

- Dimecres, 24 de novembre
Saló d'Actes de la Facultat de Ciències Socials a les 19 hores.
Lectura dramatitzada "María Colorada" a càrrec de La Impossible, Cía. 
Adaptació del text /Defensa de Dama/ d'Isabel Carmona i Joaquín Hinojosa.
Direcció: Isabel Carmona; Intèrprets: Anna Albaladejo, Maribel Bravo, Ángel 
Figols i Juan Mandli.

 

Malgrat que la violència de gènere siga un problema molt difícil d'eradicar, actes com aquestos són necessaris per a que tots i cadascú de nosaltres ens adonem de la importància de promoure accions de prevenció i detecció precoç de desigualtat entre homes i dones, per a que, poc a poc i entre tots, aberracions com aquestes desapareguen de la nostra societat.