La presència de les dones als informatius de televisió és escassa i no representa la que realment tenen a la societat

La presència de les dones als informatius de televisió és inferior a la dels homes, i no representa la creixent presència de les dones en la societat. Les seues aparicions es concentren en determinats àmbits i rols, i això contribueix a la construcció d'estereotips que no afavoreixen l'avanç en la igualtat de gènere. Basant-nos en un anàlisi realitzat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya l'any 2008, exposarem a continuació algunes dades i arguments que mostren el tractament de les dones als informatiu de televisió.

La seua presència és escassa. 
 Del total d'insercions de persones als informatius, les dones representen un 27,5% davant el 72,5% del homes, i a més la durada de les seues intervencions és quasi la meitat que la dels homes, així com el temps de paraula que es situa en un 24,5% per a elles i un 75,5% per a ells. Cal destacar, per tant, que la seua presència no és proporcional a la que realment tenen en la societat. A banda, moltes vegades les dones apareixen sense identificació (nom i cognom), i també és bastant més reduït el cas d'aparició de dones a soles (8,7% davant del 51,8% d'homes sols i 39,5% de persones d'ambdós sexes).

Descompensació en àmbits temàtics. 
 Les dones solen aparèixer en determinats àmbits temàtics amb més freqüència mentre que en altres són pràcticament invisibles. Apareixen, sobretot, a les notícies de Societat (35,5%), seguides per les d'Economia i negocis (13,7%) i Art i cultura (10,9%). Però potser el més destacable és que la presència de les dones és menor en tots i cadascun dels àmbits temàtics. La seua aparició es situa per sota de la mitja, sense tindre en compte els esports, en Treball, Economia i negocis i Política.

     L'àmbit polític és un cas destacable, ja que les dones s'hi veuen subrepresentades per dues vessants: perquè la seva presència és, com ja hem dit, inferior a la mitjana (23%) i perquè la proporció del temps de paraula és especialment reduïda: 15,5% davant del 24,5% del conjunt de la informació.

Es representa poca diversitat de dones i es creen estereotips. 
 En els rols socials és on s’expressen amb més força les representacions estereotipades de les dones, que es concentren en determinades ocupacions, i també en les activitats amb menys prestigi i poder. Les dones tenen presència rellevant en temps de paraula en l’àmbit personal (45,5%), en el sanitari (34,8%) i en l’educatiu (32,1%). A més, dins d'aquests tres àmbits, les dones apareixen amb més freqüència a aquelles informacions que es consideren més irellevants. 

     Les representacions de les dones (centrant-nos ara en l'àmbit social) tendeixen a no valorar-les com a individus autònoms sinó més bé en relació a altres. Això influencia la societat i contribueix a la creació de determinats rols i estereotips, de manera que s'associa als homes amb activitats d'impacte econòmic i social important i a les dones  en aquelles altres que són depenents. 

No reflexen la presència real de les dones en la societat. 
 Com ja s'ha comentat anteriorment, no és només que la representació de les dones és escassa, sinó que no coincideix amb la presència que hi tenen a la societat: als teleinformatius és del 18,1% mentre que a la realitat és del 29,3% (molts baixa també, per altra banda). 

Aquestes són les conclusions que n'extrau el CAC (Consell de l'Audiovisual Català) respecte a la presència de les dones als teleinformatius: 

     Els desequilibris importants que apareixen en la representació de les dones en els informatius provenen de dos factors de naturalesa molt diferent encara que estiguin relacionats, un és de caràcter cultural, i l’altre deriva de la situació de desigualtat i poder entre homes i dones.
     El gènere és una construcció cultural, basada en percepcions sobre les capacitats i qualitats que s’atribueixen a cada sexe. Aquestes percepcions influeixen en la menor visibilitat i importància atorgada a les activitats que duen a terme les dones i que els mitjans tendeixen a reproduir. En aquest sentit mereix una reflexió el fet que les insercions que recullen declaracions de dones polítiques tinguin la meitat de duració que les dels homes. També el fet que les dones estiguin més representades en notícies “toves”, en temes de societat, entreteniment o moda, o per il·lustrar notícies com a testimonis puntuals; més com a persones comunes i que parlen a títol personal que com a expertes.
     L’altre factor es relaciona amb dimensions socials i de poder i en les desigualtats que persisteixen en la societat entre homes i dones. Els mitjans reflecteixen en bona part el que existeix en els partits, en l’activitat institucional, en la representació professional o en el lideratge associatiu. Les dones apareixen més i amb representacions més ajustades a la seva situació real quan ostenten càrrecs importants en l’àmbit polític, social o professional. Més presència de dones en aquests àmbits s’hauria de traduir també en un major equilibri en la representació dels homes i de les dones en els informatius.
     A partir d’aquestes valoracions resulta pertinent recordar les recomanacions de la Conferència Mundial de les Dones de Beijing celebrada l’any 1995, ja que es constata que els mitjans de comunicació no estan reflectint els canvis reals que han protagonitzat les dones en les nostres societats, i situa com a objectiu estratègic que els mitjans representin apropiadament, sense prejudicis ni estereotips, les imatges, discursos i coneixements que generen les dones. 

Animem doncs, com ja es fa des del CAC, a que periodistes i programadors es pregunten si estan fent una bona representació del gènere femení als informatius i a que es canvien les dinàmiques de treball que porten a minimitzar la presència de les dones als informatius de televisió (també passa als de premsa i ràdio, tot i que no siga el cas que ens ocupa) fins arribar a percentatges ridículs.