Inicio

Mostrando entradas con la etiqueta polémica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta polémica. Mostrar todas las entradas

martes, 28 de diciembre de 2010

Críticas a Blancanieves


Los cuentos infantiles son muy variados, pero hay quien ve en la mayoría de éstos un factor común: el sexismo. Princesas rescatadas, madrastras malvadas, jóvenes que limpian... Son los conocidos personajes que han suscitado polémica durante los últimos años.


El debate, por así decirlo, se encuentra en la necesidad, o no, de una lectura crítica de este tipo de cuentos. Mucha gente no se plantea el problema que les veía el Ministerio de Igualdad el año pasado, por ejemplo, otra se lo plantea, pero sólo un poco. Se puede decir que a los segundos les pesa más la etiqueta que el paso del tiempo regala a estas historias, pues ciertamente, para muchos, antes que "sexistas" son "clásicos".

¿Desfigura el concepto de igualdad entre hombres y mujeres "Blancanieves y los siete enanitos"? ¿Necesita una nueva lectura, junto con La Cenicienta o La Sirenita?

¿Es quizás una mejor alternativa producir cuentos que transmitan claramente ese mensaje?


Adjuntamos, para completar la reflexión, un extracto de "No queremos a Blancanieves fuera de la escuela sino que el príncipe comparta las tareas de palacio", artículo de Luz Martínez, que acorde con el tema, explica qué se entiende por "lectura crítica":
Consideramos que los cuentos tradiciones son un legado de la literatura infantil importante y valioso, nuestro objetivo a pesar de titulares grandilocuentes no es desterrarlos de la escuela, sino apostar porque las y niñas y niños aprendan a leerlos contextualizandolos en la época y comprendiendo que los personajes existieron en un tiempo en el que las mujeres y los hombres tenían roles muy diferentes y diferentes derechos [...].

Los cuentos tradicionales seguirán vivos en la escuela porque son un recurso fundamental, pero podemos jugar con ellos, cambiar los finales, trabajar con las historias y con los personajes y pensar que haríamos en su lugar.

martes, 21 de diciembre de 2010

Millora o perjudici? La supressió del Ministeri d'Igualtat suscita diverses opinions entre els ciutadans

El passat 20 d'octubre el President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va realitzar canvis en les carteres ministerials. Entre aquests, va eliminar dos Ministeris: el d'Habitatge i el d'Igualtat, els quals van passar a ser integrats dins d'altres. En el cas del d'Igualtat, va quedar integrat dins del de Sanitat, que va passar a anomenar-se Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, i a ser representat per la socialista Leire Pajín. La supressió d'aquest Ministeri, que el Govern justifica amb motius econòmics, ha suscitat diverses opinions a tot l'Estat i, en particular, dins dels moviments feministes. Aquestes en són algunes de les reaccions.



En època de creixement, tot es benvingut i ben vist. La població embogeix pensant que el poder adquisitiu que té li durarà tota la vida i no reflexiona sobre la inusualitat de la onada positiva que recorre les butxaques de la gent. El mateix passa amb els Governs: dominants per l'optimisme que a tothom li transmet el fet de tindre la cartera plena, els Governs malbaraten recursos com també ho fan les persones. També prometen propostes difícils de portar a terme que es convertiran en eixos de la seua bandera i els identificaran. Quan el cicle capitalista continue el seu camí i el benefici econòmic comence a desaparèixer, els Governs s'hauran de tragar les seues paraules i deixar de banda els arguments que han portat per capçalera durant els anys anteriors. Incitaran així a que la gent proteste i es queixe i contribuiran al malestar general. Això, però, tot i que no ho vulguem, també forma part de la feina dels Governs.

Bibiana Aido i Trinidad Jiménez donen les seues carteres  a Leire Pajín

Quelcom paregut a ocorregut amb el Ministeri d'Igualtat. Creat l'any 2008 per a impulsar les polítiques socials recollides a la Llei per a la Igualtat i la Llei Integral contra la Violència sobre la Dona, ha actuat durant dos anys com a referent en les polítiques de gènere i com a model i altaveu de les associacions feministes d'Espanya. Ara, a causa de la crisi econòmica, Zapatero ha remodelat l'estructura ministerial i aquesta cartera s'ha vist afectada, de manera que s'ha eliminat i ha quedat integrada dins del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, i ha provocat així el descontent de la majoria d'agrupacions feministes d'Espanya. En canvi, també hi ha qui està d'acord amb aquesta eliminació.

D'una banda, el Govern justifica aquest canvi dient que la igualtat ha d'anar unida a les polítiques socials, i quina millor manera de fer-ho que agrupant-los a un mateix ministeri. Assegura, a més, que la modificació no contribuirà al greuge de les dones i que la decisió no té res a veure amb la discriminació d'aquestes. Els canvis ministerials, afirma Judith Astelarra a El País, normalment deriven del model d'Estat i de les polítiques públiques que es porten a terme. La integració de Igualtat dins de Sanitat no vol dir que les polítiques de igualtat que durant els darrers 30 anys s'han portat a terme a Espanya hagen de desaparéixer. S'ha de tindre en compte que el context polític, econòmic i social determina en gran manera l'estructura dels governs, i el context actual és bastant complicat.

A favor de la mesura, hi ha qui opina que és interessant posar la igualtat de gènere dins del conjunt de desigualtats que existeixen i revisar la seua inserció a l'Estat. En la situació actual, els problemes de gènere no són quelcom aïllat, sinó que hi ha moltes altres desigualtats que també afecten a les dones. Les lleis econòmiques en són un gran exemple, ja que, per exemple, en matèria d'ocupació les dones es veuen molt discriminades. Això s'ha de posar necessàriament en relació amb les polítiques socials, i per tant la unió d'ambdós ministeris és positiva en eixe sentit. Així, els que defenen la decisió del Govern diuen que és clar que és necessari que no desapareguen les polítiques d'igualtat destinades a les dones, però també afirmen que ens hem d'adaptar als nous temps, i les experiències en aquest àmbit podrien contribuir a millorar desigualtats d'àmbit general. Creuen que cal, per tant, tindre una visió global i coordinada de les polítiques socials. 



D'altra banda, les organitzacions feministes asseguren que el canvi de Ministeri suposarà un endarreriment en matèria de igualtat de gènere. L'espai associatiu Ca La Dona, per exemple, assegura que aquesta decisió es deu al tarannà neoliberal que està prenent darrerament el Govern de Zapatero, fet que ja es va demostrar en la reforma laboral, que considera que és "un insult per a les dones". Les feministes creuen que la integració d'Igualtat dins de Sanitat no permet la transversalitat necessària a les polítiques d'igualtat, a banda de que bloqueja la possibilitat de desenvolupar plenament la Llei d'Igualtat que es va aprovar l'any 2007 i amb la qual el Govern espanyol es presentava com un paradigma de govern "feminista" a nivell internacional. Quant a les justificacions econòmiques que es donen, aquestes organitzacions asseguren que és indignant utilitzar aquests arguments, ja que aquest Ministeri només rebia un 0,03% dels pressupostos. Les dones són les que sostenen el sistema, diuen, i posar els seus drets a la cua de les prioritats pot suposar fer tremolar els pilars d'aquest. 

Entre uns i altres, el que sí que és cert és que una vegada ja s'havia creat, eliminar-lo ha resultat decepcionant per a les persones que s'han deixat la pell construint-lo quasi sense recursos o col·laborant des de fora. Ara només cal esperar a veure com funcionen les noves polítiques de gènere i a confirmar quin d'aquests dos sectors exposats anteriorment té la raó. Serà veritat que treballar junt amb Polítiques Socials serà beneficiós per al conjunt de la societat o, en canvi, minvaran els recursos i s'endarrerirà el procés d'igualtat encetat ja fa dècades?

domingo, 19 de diciembre de 2010

"Me gusta ser una zorra"

Así era el himno de las Vulpes –zorras en latín–, un grupo femenino de punk que llegó en los años 80. Este grupo, como La Polla Records o Eskorbuto, coincidió con uno de los momentos cumbre del movimiento punk en España. Sin embargo, el caso de las Vulpes, quienes reclamaban a gritos un sitio en la escena musical española, fue bastante especial.

Las Vulpes (y no Vulpess como comúnmente se les nombra debido a una confusión con la portada de un single del grupo) constituyeron el primer grupo punk femenino en España. Con frases como "prefiero masturbarme yo sola en mi cama antes que acostarme con quien me hable del mañana", estas cuatro jovenes de origen vasco rompieron moldes. Sin ellas mismas darse cuenta sus letras estaban escritas para oídos críticos que vieran en sus canciones una forma más de reivindicación y de feminismo. Quizá de una forma demasiado desgarradora, las Vulpes reclamaban a la sociedad el derecho de la mujer a hacer y decir lo que quiera sin que tenga por ello que ser despreciada o censurada. Su canción más conocida lo dice todo: "me gusta ser una zorra", ¿y qué?

La polémica no tardó en llegar, y es que eran unas jóvenes demasiado osadas para la sociedad que las escuchaba. Fue en el año 1983, en el programa Caja de Ritmos de Televisión Española, dirigido por Carlos Tena. Las Vulpes, ataviadas con prendas y peinados bastante llamativos, entonaron su canción estrella: "Me gusta ser una zorra", o más bien, su versión de I wanna be your dog, de Iggy Pop. ¿El resultado? La protesta de los sectores más conservadores de la sociedad española, capitaneados por el diario ABC y el Partido Demócrata Popular, que exigían la toma de medidas por parte de la dirección de Televisión Española por "semejante provocación". La cosa llegó hasta la Fiscalía General del Estado, que presentó una querella por escándalo público. Finalmente, Carlos Tena se vio obligado a dimitir y a cerrar su Caja de Ritmos; y la actuación de las Vulpes pasó, así, a formar parte de la Historia, sobre todo, del punk español.


Quizá no fueron las formas adecuadas, quizá no era suficiente el contenido... pero desde luego, sí eran buenas sus intenciones:
«Nos gusta ser como somos y pensamos que a nadie debe escandalizar que digamos que nos masturbamos, porque eso es natural, eso lo hace todo el mundo. Es más fuerte poner películas violentas u obligar a niños a seguir determinado tipo de religión»
Tras el escándalo subieron a la cima tan rápido como poco después fueron olvidadas en las páginas de los periódicos. Después de haber sacudido conciencias, el grupo se disolvió, hasta que 20 años más tarde se reunieron en un concierto homenaje a Guadalupe Vázquez, batería de la formación clásica, fallecida en 1993. Como despedida, tuvieron la oportunidad de grabar un disco en el 2005 con el sello Oihuka, bajo el título de "Me gusta ser".


Si tú me vienes hablando de amor,
que dura es la vida, cual caballo me guía
permíteme que te de mi opinión.
Mira imbécil que te den por culo.

Me gusta ser una zorra
me gusta ser una zorra
me gusta ser una zorra
Eh, oh, ah, ah
Ay ay ay ay ay  cabrón!

Prefiero masturbarme, yo sola en mi cama,
antes que acostarme con quien me hable del mañana.
Prefiero joder con ejecutivos,
que te dan la pasta y luego vas al olvido.

Me gusta ser una zorra
me gusta ser una zorra
me gusta ser una zorra
Eh, oh, ah, ah
Ay ay ay ay ay  mamón!

Dejando ahora mi profesión,
te pido un deseo de todo corazón,
quiero meter un pico en la polla
a un cerdo carroza llamado Lou Reed.

Me gusta ser una zorra
me gusta ser una zorra
me gusta ser una zorra
Eh, oh, ah, ah
Ay ay ay ay ay  cabrón!

Disco de despedida de las Vulpes, "Me gusta ser", 2005.

jueves, 9 de diciembre de 2010

Maricón, el que maltrata a una mujer

Una campaña de Chile contra el maltrato intrafamiliar ha causado polémica por todo el país a causa de su eslogan. "Maricón, el que maltrata a una mujer" no gusta a todo el mundo. Algunos opinan que la campaña refleja homofobia, otros que no es posible que un homosexual ofrezca consejo sobre las relaciones entre géneros (puesto que uno de los que participa es un personaje público del país que se declara homosexual).




Rolando Jiménez, presidente del movimiento de Integración y Liberación Homosexual, manifiesta su apoyo a esta campaña y entiende que además de tener el poder de sensibilizar sobre la violencia de género, podría conseguir la "resignificación" del término. Según él, "ya son muy pocos o casi nadie, en Chile, los que asocian maricón con homosexual". Además, para Jiménez, "la campaña llama de manera adecuada a los golpeadores de mujeres".


En una entrevista radiofónica refleja los motivos por los cuales la respalda: P. "¿Qué significa maricón en Chile? ¿Lo mismo que significa en Colombia?" Es una entrevista cortita y las declaraciones pueden resultaros interesantes.


Pablo Pozo, árbitro de fútbol

Jordi Castells, presentador de televisión



¿Cambiará realmente el significado que se le atribuye a "maricón"? ¿Sorprende que el presidente del movimiento de Integración y Liberación Homosexual apoye la campaña? Y lo más importante, conseguirá ésta sensibilizar a la sociedad sobre la violencia intrafamiliar? Os dejamos aquí los videos que hemos encontrado y juzgáis vosotros mismos: