El nombre de víctimes per la violència de gènere és ja d'almenys 70 dones, 14 més que el total de l'any passat. Aquest any va camí de passar a engreixar la llista dels més negres de la violència masclista, i a més ha augmentat el nombre tant de víctimes com d'agressors joves: de les 70 víctimes, 16 tenen menys de 30 anys. Inmaculada Montalbán, presidenta de l'Observatori de la Violència de Gènere del Poder Judicial, assegura que “és preocupant que apareguen en els joves patrons de domini i submissió que creiem del patrimoni passat”. Això, sumat a altres factors com la polèmica sobre les denúncies falses o el factor “imitació” demostren que, tot i que moltes dones aconsegueixen eixir de la situació de violència, les campanyes no funcionen o no són suficients.
En els cinc anys que han passat des de l'aprovació de la Llei Integral de Violència de Gènere s'han fet més de 100.000 denúncies i s'han dictat 145.000 condemnes, però aquestes no han sigut suficients per a evitar els 398 crims masclistes que s'han produït des d'aleshores. En aquest mes de desembre, ja en són cinc les víctimes, una cada tres dies. A més, dins de poc caldrà sumar-hi, desgraciadament, la jove desapareguda el diumenge a Madrid que la policia segueix buscant, després que el dijous apareguera penjat el seu ex nuvi. A les 70 mortes que ja portem enguany cal sumar-li almenys 17 casos d'agressions masclistes greus sense resultat de mort, i altres tres casos que les autoritats tenen en investigació. A pesar d'això, Miguel Lorente, delegat del Govern per a la Violència de Gènere, assegura que “sense la normativa estaríem parlant de més de deu mortes al mes, sense cap dubte”.
L'actitud dels joves cap a aquesta problemàtica és realment alarmant. Estudis sociològics actuals afirmen que les noves generacions són més masclistes que les actuals i que li resten importància als problemes que comporta aquest masclisme. Així, en un estudi realitzat l'any 2009, el 15% dels joves justificava la violència de gènere -s'ha de tindre en compte, però, que alguns d'ells ni tan sols saben què vol dir “violència de gènere”. A més, el 18% opinava que l'home agressiu és més atractiu, i només el 2,5% considerava la violència masclista un problema greu. També hi ha una diferència entre l'opinió dels homes i de les dones, i el fet que haja menys homes en una posició crítica vol dir que estan recorrent als mateixos arguments que utilitzen els maltractadors per a exercir la violència.
Les estadístiques demostren que el problema afecta de manera contundent a la joventut i que la majoria dels joves són inconscients d'aquesta situació, que a més la veuen com un problema aliè. Gabriel Alconchel, director de l'Institut de la Joventut, explica que “no saben ni pensen que els afecta a ells, creuen que afecta a dones majors i casades”. Alconchel recorda que aquesta violència no és només l'assassinat de la dona, sinó un procés molt llarg que comença amb violència simbòlica o maltractament psicològic i acaba degenerant en violència dins la relació. A banda de formar part d'aquesta problemàtica, molts xiquets i joves la viuen a sa casa amb els seus pares: l'any 2009, 800.000 xiquets espanyols convivien directament amb aquestes situacions de violència.
Tot això demostra que les noves generacions han retrocedit en la concepció de la igualtat de gènere respecte de les generacions anteriors, fet que suposa un greu problema i que hauria d'alarmar els educadors i els que treballen en l'àmbit de la igualtat de gènere, per tal de trobar una solució a aquest retrocés que pot suposar un problema greu en un futur no massa llunyà. En l'era de les noves tecnologies, la globalització i els avanços, és increïble que es produeixen aquestes discriminacions. Això posa sobre la taula una qüestió de fons important, i és que tal vegada seria necessari replantejar-nos cap a quin món caminem i si realment li estem donant als problemes socials la importància que tenen, o si potser aquesta societat tan “informatitzada” on l'economia on regula està relegant-los a un segon lloc.
