Les dones europees necessiten anys de 485 dies per a poder equiparar les seues retribucions anuals a les que reben els homes en 365 dies. Així ho asseguren alguns informes de la Unió Europea. Tot un canvi temporal que, com que encara no som capaços de portar a terme, és necessari resoldre, ara que fa 54 anys que es va proclamar la igual retribució entre treballadors i treballadores com a principi constitutiu de la UE (Tractat de Roma) i 36 que es va aprovar una Directiva que prohibia tot tipus de discriminació salarial entre homes i dones.
Aquesta desigualtat tan evident es donada a causa de la interrelació de diferents factors, tots ells connectats entre sí a través d'aquest sistema patriarcal en què vivim i de la divisió sexual del treball. Així, la desigualtat de gènere no es manifesta d'un sol mode, sinó de diverses maneres distintes.
Per una banda, no es reconeix la feina que fan les dones. L'assimetria jeràrquica dels valors pels quals es regeix la societat és la base del sistema androcèntric. Això explica, per exemple, que els sectors productius més feminitzats (on hi treballen majoritàriament dones) tinguen, per norma general, sous inferiors als sectors més masculinitzats, quan la qualificació i les condicions dels treballadors són les mateixes. 
Per altra banda, el sistema de rols de gènere comporta que se les penalitze per estar "menys disponibles" per a la vida laboral. La influència de la divisió sexual del treball i de la figura de les dones a al feina domèstica és enorme sobre les expectatives que es tenen de les dones, ben diferents de les que es tenen dels homes. Encara s'espera que les dones donen prioritat a satisfer les necessitats de les persones del seu entorn abans que no les seues pròpies, tot i que això interrompa el seu desenvolupament professional. Aquestes expectatives del rol de les dones tradicionals haurien de ser eliminades per les polítiques públiques, potenciant la figura de l'home familiar i la dona treballadora, per a aconseguir així la situació d'igualtat. El fet d'articular reduccions de jornada per a les persones amb responsabilitat familiar, fomentar la contractació a temps parcial, donar a les dones permisos de maternitat superiors als dels homes i donar-los excedències per a que "gaudisquen" dels fills acabats de nèixer contribueix a fixar l'etiqueta de "menys disponibles per al mercat laboral" a totes les dones i influeix en la percepció de l'empresariat que associa un major risc en la contractació de dones. Aquest fenòmen, anomecat discriminació estadística, sustenta la desigualtat salarial.
La solució a aquest problema no és fàcil ni es pot fer d'un dia per a un altre, però és important que comencen a canviar les coses en el mercat laboral per a eliminar la discriminació que pateixen les dones. I el principal paper el tenen, com ja s'ha dit, les polítiques públiques, que haurien de començar per potenciar la figura de l'home cuidador i equiparar els drets i condicions de totes i tots. La Comissió Europea va publicar en 2007 un diagnòstic anomenat "Actuar contra la diferència de retribució entre homes i dones" on quedaven clares les causes d'aquesta discriminació. En canvi, alguna cosa falla entre el diagnòstic i la consecució dels resultats, que s'ha traduït en canvis ínfims. Quelcom no funciona i seguirà sense funcionar mentre es seguisquen promovent l'assentament dels rols tradicionals i la divisió sexual del treball.
L'educació igualitària, no només a les escoles, instituts i universitats, sinó també en els ambients socials on els joves puguen moure's, són requeriments bàsics. Això, però, ha de ser combinat amb una política de control sobre el compliment, o no, de les empreses en el que a salaris, condicions i oportunitats per igual es refereix. Els partits polítics solen escudar-se en culpar la societat de la desigualtat que encara hi ha, però ells no deixen de poder influir sobre tots els aspectes de la societat.
ResponderEliminarM'agradaria que algun dia escrivireu (és només un suggeriment) sobre la revolució sexual a partir del maig del 68 i el trencament amb el gènere femení que hi havia fins el moment. Una visió crítica, observant els punts positius però també reflexionant sobre quin és el gènere que ha de buscar una dona que no accepta el que tradicionalment se li ha otorgat. És el que es proposava, i cap al que s'ha avançat? N'és un altre? Es remodelitzà per acoblar-se més al de l'home? Una mescla d'ambdos? Respostes absolutes no es poden donar, però sí que estaria bé fer-ne una reflexió.
Salut i País!
Gràcies pel suggeriment Marc, el tindrem en compte i a veure si podem fer un bon article al respecte.
ResponderEliminarQuan a l'educació, tan de bo puguem vore algun dia eixa igualtat de què parles; una educació que mire a les dones i als homes per iguals, i que es trasllade en resultats a la vida real. Tot i això, ho tenim difícil: tu mateix has comprovat que el masclisme va en augment en les generacions més joves.