Mary Wollstonecraft, primera feminista en reivindicar els drets de la dona

L'any 1759 nasqué a Londres l'escriptora i filósofa Mary Wollstonecraft, la dona que anys després escriuria la Vindicació dels drets de la dona (1792), el primer text que parlava de la igualtat entre homes i dones i que culpava les diferències que existien a la distinta educació que rebien els xiquets de cada gènere.

Wollstonecraft tingué una infància dura, en la qual son pare va malgastar tots els recursos econòmics que hi tenien i maltractava la seua muller quan tornava begut a casa. Als 17 anys va començar a guanyar-se la vida com a senyoreta de companyia, institutriu, modista i mestra, alhora que va començar a escriure i a destacar per la seua evident intl·ligència. L'escriptora va viure a Irlanda, França i Anglaterra. Contrària al matrimoni, va tindre dues filles de pares diferents: Fanny amb un escriptor estadounidenc, i Mary amb el filòsof i escriptor Godwin, amb qui anys abans s'havia casat en secret. Aquesta darrera filla deia de sa mare que era "un d'eixos éssers que només apareixen una vegada per generació, per a aportar a la humanitat un raig de llum sobrenatural. Ella brilla, encara que parega enfosquir-se i els homes creguen que està apagada, però es reanima de repent per a brillar eternament". 

Abans d'escriure el seu llibre més recongeut sobre els drets de la dona, escrigué l'any 1791 Vindicació dels drets de l'home, en el qual atacava l'aristocràcia i propugnava el republicanisme. Al referent als drets de la dona, Wollstonecraft atacava els polítics i educadors del segle XVIII, els quals recolzaven que la dona no tingués accés a l'educació. L'escriptora assegurava que les dones tenien un paper molt important en el sosteniment de la nació, i que per això tenien tot el dret del món a rebre una educació igual que ho feien els homes. A més, considereva que les dones havien de ser tractades com a "companyes" dels seus marits, en lloc de com a simples mullers.  

La feminista també demanava que les lleis de l'Estat s'utilitzaren per a acabar amb les tradicions de subordinació femenina i el resposabilitzava de crear una educació pública i gratuïta per a totes i tots, així com també d'ajudar aquelles dones que patien problemes amb les seues parelles. Accepta les idees de Rousseau sobre l'educació dels xics, però li semblen deplorables els objectius que vol aconseguir amb l'educació de les xiques: que estiguen ben preparades per a realitzar el seu paper d'esposes. Mary va més enllà: el que vol és que l'educació siga igual per a tots els éssers humans, independetment del sexe al qual pertanyen. 

La britànica també escrigué algunes noveles, entre les que podem destacar Maria, o les injustícies que pateix la dona (1797), on retrata el matrimoni com un malson i introdueix la qüestió del divorci, gens acceptat en aquella època. 

Amb la introducció de totes aquestes idees que tant radicals semblaven en aquell moment, Mary Wollstonecraft va iniciar una nova època en el discurs feminista. Ara, més de dos segles després, els arguments que va utilitzar l'escriptora són encara útils en moltes de les societats existents. En totes, a més, continua existint certa desigualtat en detriment de la figura masculina. Cal dir que s'ha avançat en l'aspecte de l'educació i que, almenys en els països desenvolupats, homes i dones reben una educació bastant més igualitària. Tot i això, queda molt camí a fer per tal de combatre els rols de la dona que fa tants anys Wollstonecraft ja intentava canviar.