De color lila. Dones que escriuen narrativa

El passat dijous 10 de març el Centre Octubre de Cultura Contemporània va acollir De color Lila. Dones que escriuen narrativa, un acte de l'Espai Illes Balears amb el qual es commemorava el Dia Internacional de les Dones, que se celebra el 8 de març. Es tractà d'una xarrada-col·loqui en què participaren tres escriptores ben conegudes dins l'àmbit lingüístic català: l'alcoiana Isabel-Clara Simó, la mallorquina Antònia Vicens i la menorquina Esperança Camps. Les literates han tractat seues obres la perspectiva femenina i la condició de la dona des de diverses punts de vista. Presentades per Carme Gregori, coincidiren en què les dones no estan determinades a escriure d'una manera concreta i que no hi ha una literatura específica ni fet per dones ni destinada a dones.

Isabel-Clara Simó és d'Alcoi, però ja fa més de quaranta anys que se'n va anar a Barcelona. L'escriptora, qui assegura que li agrada molt tornar al seu País, va parlar sobre la mirada femenina a la literatura. Es preguntava “què fem les dones a la literatura?”, i sense trobar-hi resposta en concloïa que no hi ha una literatura de dones i que cal acabar amb eixos tòpics. Segons Simó, les dones no escriuen per a públics distints que els homes i no hi ha un registre femení específic. Però l'autora, amb el seu característic humor i farcint d'anècdotes la seua conferència, també va recordar que hi ha aspectes de les dones que cal tractar als llibres per tal de traure'ls a la llum i eliminar les desigualtats encara existents.

Dos anys abans que Isabel, Antònia Vicens venia al món al municipi mallorquí més meridional de l'illa, Santanyí. Per tal d'explicar la seua experiència com a escriptora i deixar veure les dificultats que tingueren les dones de la seua època per poder dedicar-se a escriure, Vicens va llegir un text que feia palesa la claredat i perfecció amb què escriu les seues obres. L'autora va haver de deixar el seu poble per a escriure, ofici que ella entenia com la seua “gelosa llibertat”. “Literatura i cinema ho veien perillós per a una al·lota” en aquell moment, i “ningú no ens donava a conèixer les obres plurals que existien, sinó només les religioses o les que interessaven”, assegurà. Llegir, fóra el que fóra, li va obrir a Antònia moltes portes. Com Simó, tampoc no creu que que hi haja literatura per a dones.

Esperança Camps, menorquina que fa molts anys que viu a València, és d'una generació més jove que les dues anteriors. És per això que va assegurar sentir-se un poc fóra de lloc en aquell col·loqui, ja que compartia taula amb dues dones que han sigut mestres per a ella. Esperança començà a escriure no fa massa, per tant no s'ha trobat amb els problemes que podien tindre les dones en dècades anteriors a l'hora d'escriure. L'escriptora va ironitzar sobre el fet que no sabia realment què feia allí parlant de literatura de dones quan realment no existeix:“Per què no feu taules rodones sobre la literatura masculina?”. Així, va concloure que segurament no és el fet de ser una dona el problema principal que s'ha trobat, sinó escriure en llengua catalana. Isabel-Clara Simó va reafirmar aquesta idea.

Les noves generacions de dones han retrocedit

Finalment es va obrir un debat entre el públic, majoritàriament femení, i les autores. En aquest planer col·loqui hi participaren moltes dones de diferents edats i condicions que contaren les seues experiències. Una de les idees principals en què es va centrar, proposada per Simó, fou que les noves generacions sembla que han retrocedit. “Les xiquetes d'ara són pijes i els agrada el rosa”, digué l'alcoiana. “El pitjor de tot és que encara hi ha moltes dones masclistes, i són elles les que eduquen els fills”, assegurà Antònia. Davant aquesta situació, les autores van animar les joves a continuar sent tant o més reivindicatives com ho foren elles, ja que creuen que en eixe sentit hi ha hagut una involució. Sense més, les tres literates, que en paraules de la presentadora Carme Gregori són “la combinació entre la dona compromesa i l'escriptora lliure”, agraïren a l'Octubre que els donara la possibilitat d'expressar-se davant del públic valencià.